Tot i que l’inici de les olimpíades d’aquest any ja és aigua passada, just abans, ja a tocar de les vacances, sortia una notícia que em va cridar molt l’atenció: el Comitè Olímpic internacional (COI) considerava els esports electrònics (eSports) com esports olímpics de cara al 2025. Després dels breus moments d’excitació inicial, llegint amb més detall, el quid de la qüestió no era pas incorporar-los com disciplina olímpica, que hagués estat la gran campanada (tot i que ja hi ha veus i iniciatives en aquest sentit des de l’any 2017), sinó crear unes olimpíades específiques d’esports electrònics, els Olympic Esports Games, avalades pel COI.

Jo estic encantat de qualsevol iniciativa que normalitzi els videojocs dins la societat, en els seus vessants positius, però tinc ben clar que aquest fet té més a veure amb el símbol del dòlar/euro a les ninetes dels ulls d’alguns, 100% tipus ‘oncle Garrepa’ (àlies ‘tío Gilito’, si algú no coneixia el terme normalitzat en català). Sobre aquest tema, la primera edició es farà a Aràbia Saudí, de gran tradició en la matèria, mmm... Visca els ideals baró de Coubertin per crear les olimpíades modernes.

"Un esportista electrònic en l'àmbit professional sua la cansalada i li cal una concentració digna de qualsevol gimnasta d’alt nivell"

En qualsevol cas, centrant-nos en els esports electrònics en si, la veritat és sempre m’ha resultat interessant filosofar sobre el controvertit tema de si es poden considerar realment esports o no, independentment del seu nom, i quines serien les implicacions. Realment, algun dia es podrien incorporar dins d’uns Jocs Olímpics pròpiament? És un tema complicat, on tothom té la seva interpretació de les definicions de diccionari. Al cap i a la fi, a les olimpíades actuals també hi ha competicions de disciplines on la coordinació mà-ull va per sobre de la fortalesa atlètica dels participants, o que no es fan a l’aire lliure. I us puc assegurar que un esportista electrònic en l'àmbit professional sua la cansalada i li cal una concentració digna de qualsevol gimnasta d’alt nivell (i cap als 25 anys ja pot anar pensant a retirar-se…).

Precisament, ja fa uns anys, quan en el torn d’organitzar els jocs interuniversitaris va recaure sobre la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), es va proposar incorporar disciplines d’esports electrònics com una manera de donar un “toc personal”, donada la seva característica d’universitat en línia. L’esquinçament d’algunes vestidures crec que es va arribar a escoltar a Pyongyang, però al final es va acceptar la seva incorporació, encara que fos pel simple argument que en aquests jocs també s’inclouen els escacs (i jo fins i tot afegiria el pitch-and-putt a l’argumentari). A partir d’aquí, es crearien equips oficials universitaris; després, la Lliga Universitària de Videojocs; i, com diuen, la resta és història. O sigui, a Catalunya ja hem passat pel procés del COI fa anys, guaita tu.

"Cal triar jocs que no siguin complicats d’entendre per qualsevol espectador i que no tinguin diversos focus d’atenció en paral·lel"

En qualsevol cas, i per més que m’agradin els videojocs, sí que veig que hi ha alguns aspectes que encara queden per polir per arribar a fer aquesta gran passa. Alguns pràctics, i d’altres més conceptuals.

En la part pràctica, cal triar molt bé els jocs, que no siguin complicats d’entendre per qualsevol espectador i, molt especialment, que no tinguin diversos focus d’atenció en paral·lel. A molts esports tradicionals hi ha un clar focus, com és l’únic esportista, la pilota o el líder del moment, però en alguns esports electrònics populars no es dona aquest fet i tenen molts participants actuant alhora a llocs diferents de l’entorn de joc (cosa que ha de ser un autèntic maldecap pel realitzador de la retransmissió). Potser bons candidats són els jocs de lluita, que des de sempre han tingut una escena competitiva, o els de carreres.

En la part conceptual, o filosòfica, no sé si m’agrada el concepte que un esport tingui propietari. Per una banda, pot fer opaques les regles regides per la lògica del videojoc (codi), cosa que toca els temes de codi obert i programari lliure, si es vol ser purista. Cal que un esport olímpic electrònic sigui forçosament de codi obert, per poder ser auditat pels participants? D’altra banda, si bé les federacions esportives certament em poden impedir jugar com a professional, mai em poden impedir que practiqui l’esport pròpiament. Ara bé, en els esports electrònics la companyia té el control absolut, especialment si parlem de jocs en línia, i em pot barrar l’accés en qualsevol moment. Aquí toquem de retruc el tema de la bretxa digital: cost del maquinari; disponibilitat i qualitat de la connexió a internet; si el producte es comercialitza a tots els països del món, etc. Bé, tampoc és que practicar l'hípica o ser regatista, per dir alguna cosa, estigui a l’abast de tothom. D’altra banda, Jamaica té un equip de bob. Però ja ens entenem, espero.

En qualsevol cas, ara ja sí que les olimpíades tenen edició d’estiu, d’hivern, i al processador de l’ordinador o al ciberespai. Veurem que ens espera el 2025.